Ambrosio Pedro García-Sabes Torrecillas
Boche (Yeste, Albacete), 07/12/1906 - Perpinyà (Rosselló), 25/06/1939
L’agost de 2021 ens enviava un correu electrònic la Jenifer Martín García. En el mail ens explicava que seu besavi Ambrosio havia desaparegut a finals de la guerra sense que la seua esposa Soledad Ródenas Gómez en tingués mai més cap notícia. Pocs dies abans d’escriure’ns, l’ajuntament de Salobre (Albacete), lloc de residència de l’Ambrosio, havia contactat amb la família. El motiu era comunicar-los que el Consolat General d'Espanya a Perpinyà, els informava que tenia algun indici de la seua estada al camp de Concentració d'Argelers.
La pista que els apuntava el Consolat sobre l’estada de l’Ambrosio al Camp d’Argelers, porta a la família a contactar amb l’historiador Gregory Tuban, estudiós d’aquest camp de concentració i estirant diversos fils acaben esbrinant que havia mort a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà el 25 de juny del 1939. En aquest punt és quan contacten amb nosaltres.
La recerca feta als arxius del Rosselló ens permeté completar la informació i saber que havia ingressat a l’Antic Hospital Militar el dia 1 de juny de 1939, a les 10:50 del matí, sala A llit 87, procedent del camp de concentració d’Argelers. Efectivament, va morir el dia 25 com a conseqüència de febre tifoide. L’endemà fou enterrat al Cementiri de l'Oest de Perpinyà.
Les darreres notícies que la Soledad havia tingut del seu espòs eren que havia estat ferit en combat i que hauria estat en convalescència en algun hospital d’Alacant, de València o de Múrcia. Això succeïa l'any 1937 o potser el 1938. Cap més notícia. Durant anys la família va viure amb la incertesa de si havia mort o els havia abandonat.
Quan el 1978, el govern d’Adolfo Suárez va promulgar un decret llei (35/1978, de 16 de novembre) segons el qual s’havien de concedir pensions als familiars de les persones mortes com a conseqüència de la guerra, molta gent va fer intents per tal d’esbrinar què havia passat amb tots aquells desapareguts que mai més no van tornar. Va ser en aquest moment quan la Soledad va obtenir un document segons el qual l’Ambrosio hauria mort en combat, probablement, prop de Vilafranca del Penedès. Malgrat aquesta informació, però, la Soledad mai no va cobrar de vídua i mai no se li va reconèixer haver estat casada amb l’Ambrosio.
La Soledad va morir als 94 anys. Des del moment en què li van dir que l’Ambrosio no tornaria de la guerra, va portar dol. Aquesta és la primera vegada que se li fa referència com a esposa i vídua, un gest merescut després de tot el patiment sofert i que la seua família aprecia en tant que retorn de la dignitat.