Manuel Olivera Sopena
Naval (Osca), 1882 - Perpinyà (Rosselló), 15/02/1939
En Manuel, tot i ser originari de Naval, vivia a Olvena (Osca) on combinava la feina de pagès amb la de tractant de bestiar. Casat en primeres núpcies amb Inés Pueo, en va enviudar sense que tinguessin cap fill. Quan va esclatar la guerra ja no estava en edat militar, tenia 54 anys, per tant no va ser mobilitzat. Amb l’establiment del front d’Aragó, en Manuel va dedicar-se a proveir l’exèrcit republicà d’animals per al consum. Anava pels pobles comprant corders, porcs, cabres i els venia a l’exèrcit. Fou en un d’aquests viatges que, al mas de Tres Pueyos de Güel, va conèixer qui seria la seua segona esposa, Pilar Colau Español amb qui es va casar el 28 de gener de 1938.
La parella va viure durant uns mesos a Olvena però fugiren amb la caiguda del front d’Aragó. En aquell moment, la Pilar ja estava embarassada. Inicialment, intentaren fugir cap a França però l’estat de la Pilar va fer impossible que se’n sortissin de travessar els Pirineus. Així doncs van acabar fugint a Barcelona, on hi vivia una germana de la Pilar, la Josefina. Ella i el seu espòs tenien un bar al barri de Gràcia, fou allí on va nàixer la filla del Manuel i la Pilar el 13 de desembre de 1938, li van posar el mateix nom que la seua mare.
La intenció del Manuel i la Pilar era marxar de Barcelona amb la nena i fugir cap a França. Però un viatge així, amb un bebé acabat de nàixer era massa perillós, així doncs la Pilar, aconsellada per la seua família, es va quedar a Barcelona amb la nena i el Manuel va marxar. Pensaven que ben aviat podrien retrobar-se però mai més no se'n va saber res.
El desembre de 2021 es posava en contacte amb nosaltres la Patricia Muñiz Olivera, néta d’en Manuel. La família mai no havia deixat de buscar-lo. Per a la filla d’en Manuel, de 83 anys, qualsevol petita informació sobre el seu pare era rellevant. Per aquest motiu ens preguntaven què en sabíem de la defunció i del lloc on fou enterrat.
El Manuel Olivera Sopena, va morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà el 15 de febrer de 1939. La seua mort es produí en un moment en què les autoritats municipals encara inhumaven els refugiats de la guerra d’Espanya, al mateix espai del cementiri on s’hi enterrava la gent de Perpinyà. L’oficina del Servei de Cementiris de Perpinya, només ens ha autoritzat a consultar el llibre d’inhumacions dels refugiats de guerra on, com ja hem dit, no constava en Manuel.
Malgrat tots els nostres esforços per explicar al Servei de Cementiris de Perpinyà que en el llibre esmentat no hi constaven les inhumacions de tots els refugiats, durant l’estada de recerca a Perpinyà no ens van permetre poder cercar-los a tots. La consulta de la Patrícia va fer que hi tornéssim a insistir. El cas d’en Manel es convertí en un sondeig que ens permetria demostrar que hi havia inhumacions de refugiats inscrites fora del llibre que havíem consultat. Si el localitzàvem a ell probablement podríem localitzar la resta. Després de diverses gestions amb el Servei de Cementiris, vam poder obtenir la informació que cercàvem. Manuel Olivera Sopena, va ser inhumat al Cementiri de l'Oest de Perpinyà, el 16 de febrer de 1939 dins de la fossa comuna oberta i en ús per als enterraments a terra de la població local . La ubicació d'aquest espai ens és, ara per ara, desconeguda en tot cas sí que sabem que es trobava en la fila 4 tomba 3.