Isidre Vilà Gili

Vimbodí (Conca de Barberà), 25/04/1902 - Perpinyà (Rosselló), 22/03/1939

L’Isidre Vilà Gili era nascut a Vimbodí, a can Xuplina, els seus pares eren en Josep Vilà Franquet i la Filomena Gili Mestres. La seua història la coneixem gràcies a la Clara Bellera Arbós; l’Isidre era tiet de la seua àvia materna.

De jove, l’Isidre havia anat a Barcelona a aprendre l’ofici de pastisser. Fou allà que va conèixer la seua esposa, Roser Costa Gost. L’Isidre i la Roser van obrir una pastisseria a Barcelona però el negoci no va acabar de funcionar. Així doncs, es van traslladar a Vimbodí on també van obrir una pastisseria situada al carrer Major, 64. 

Els detalls que la família recorda de l’Isidre durant el temps de la guerra són confusos i inconnexos. Sembla que en algun moment marxa de Vimbodí, potser perquè fou mobilitzat. Tot i que la família creu que podria haver estat amb l’exèrcit rebel, creiem que és més probable que hagués servit a l’exèrcit republicà a partir del moment en què la seua lleva va ser cridada el setembre de 1938. Només retorna a Vimbodí per poder conèixer el seu fill acabat de néixer. En aquell moment es plantegen la possibilitat que es quedi a casa amagat, una situació que l’Isidre desestima per no perjudicar ningú. 

Va fer la Retirada i va ser internat al Camp de Sant Cebrià. El 19 de març de 1939 fou traslladat a l'Antic Hospital Militar de Perpinyà, on hi ingressà amb un diagnòstic de febre tifoide. El dia 22 de març moria a causa de d’una broncopneumònia. Aquell mateix dia era enterrat al Cementiri de l'Oest de Perpinyà.

L’Isidre i la Roser van tenir tres fills, tots tres van morir ben joves. Havent perdut fills i espòs,  la Roser va viure amb una germana del seu marit, la Maria fins que aquesta va morir. Llavors, va traslladar-se a viure amb una neboda de l’Isidre, a cal Peüc de Vimbodí. 

La Roser parlava poc del seu marit i per això són poques les coses que la família sap d’ell. La major part de la informació, la Clara la coneix per la seua mare i les tietes, que al seu torn li havien sentit explicar a mare d’elles, la Montserrat, àvia de la Clara i neboda i fillola de l’Isidre. Per ella saben que l’Isidre era molt catalanista i per això havia escollit per a ella el nom de Montserrat. També que sempre duia posat un anell de tipus segell amb les seues inicials. La Montserrat sempre els va dir que hauria volgut anar a Perpinyà perquè sabia que el seu tiet Isidre havia mort allà. Ella mai no ho va poder fer però l’agost de 2021, la Clara va visitar el Cementiri de l’Oest i va poder deixar unes flors a l’ossera, que és on descansen les restes de l’Isidre.