Hortènsia Cortina Vidal
Clarmont d'Alvèrnia (Puèi Domat), 25/12/1938 - Perpinyà (Rosselló), 24/12/1939
La família de casa Jaumetó d’Alós d’Isil (Pallars Sobirà) va haver d’abandonar-ho tot el 26 de maig de 1938, quan un escamot de guàrdies civils es va presentar al poble. Buscaven els caps de casa. A casa Jaumetó van distreure als militars servint-los menjar i beure. Això els va permetre marxar sense que els veiessin i enfilar el camí del Port de Salau.
En Joan Cortina Esplandiu era el cap de casa, un home pràctic del terreny. La Mercè Comenge Fortet, una noia forta de 15 anys, hi treballava de mosseta. L’Antònia Vidal Ginesta, l’esposa d’en Joan i pubilla de la casa, embarassada de pocs mesos i fent seguir també els seus dos fills de 3 i 5 anys. Aquesta era la família de casa Jaumetó que aquella nit va haver de travessar un port de muntanya nevat per anar a l’exili a França.
En arribar a l’altra banda, les forces de l’Antònia estaven al límit. Si volia salvar la criatura que estava esperant, calia que romangués uns quants dies fent repòs. I així ho va fer i no va ser fins el 2 de juny que l’Antònia, els seus dos fills i la Mercè no van arribar al Centre d’Acollida de Refugiats de Clermont-Ferrand (Puy-de-Dôme), on mesos després va néixer la petita Hortènsia.
El Centre de Clermont va estar en funcionament fins el 26 de desembre de 1939, moment en què els darrers refugiats foren traslladats als camps de concentració de les platges. Entre tots els noms que apareixen al llistat que el Consolat Espanyol a Perpinyà va publicar al BOE, hi ha el de l’Hortènsia, morta el 24 de desembre de 1939 a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà.
El seu germà Joan, fa uns anys ens en parlava. Sabia que havia mort de diftèria però creia que havia estat a Clermont-Ferrand. En tenia un record confús, únicament mantingut per una fotografia on l’Hortènsia hi apareix amb poc menys d’un any, sana, preciosa. A la part de darrera de la fotografia, escrit en francès, s’hi pot llegir: «souvenir de ma petite sœur 1939». L’únic record d’una vida que va escolar-se per les pèssimes condicions en què visqueren les persones exiliades, recloses als camps de concentració francesos i que provocaren una elevadíssima mortalitat, especialment entre la població infantil menor de quatre anys.