Josep Maria Galceran Ubach
Vilassar de Dalt (Maresme) 24/10/1919 - Perpinyà (Rosselló) 25/03/1939
En Josep Maria tenia 19 anys quan la guerra va arribar a la seua fi. Mobilitzat per l’exèrcit Republicà, havia estat en combat al front, prop de Coll de Nargó, on fou ferit i traslladat a un hospital de rereguarda, a Ripoll. Des d’allí, va fugir cap a França juntament amb un conegut que treballava a la mateixa fàbrica que el seu pare.
Ens consta que a França va estar internat al camp de Barcarés i a Portvendres. Des de Portvendres, el 17 de març fou traslladat a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà perquè tenia febre tifoide. En Josep Maria va escriure a la família des de l’hospital. A la carta, ara perduda, els explicava totes les vicissituds que havia patit durant els darrers mesos: els combats, les ferides, l’exili… i ara, l'ingrés en un hospital a Perpinyà. Segons en Josep Maria el tifus que l’havia emmalaltit l’hauria contret en menjar neu contaminada, probablement durant el trajecte cap a França. Ja fos per tranquil·litzar a la família o bé perquè en el moment d’escriure la carta es trobava millor, els deia que ja estava pràcticament restablert i que ben aviat rebria l’alta. Segons la família, la carta, escrita en català, va trigar tres mesos en arribar a casa retinguda per la censura.
Tenint en compte que els pares d’en Josep Maria feia temps que no tenien notícies del seu fill, l’arribada de la carta els devia produir un veritable respir. Malauradament, en Josep Maria ja havia mort i la trista notícia no va trigar en arribar. La família conserva un petit paper escrit en francès i a mà, on s’indicava on i quan havia mort. Desconeixen de quina manera els va arribar aquest document però tenint en compte que en Josep Maria a la carta deia que es trobava bé i que aquella mena de certificat de defunció no tenia cap segell oficial enlloc, els van envair els dubtes.
El pare del Josep Maria, juntament amb un amic, van voler anar a França a comprovar si el que deia el certificat de defunció era cert o si per contra ho eren les notícies de millora que s’indicaven a la carta. A Perpinyà no van poder localitzar cap informació, ni de l’estada d’en Josep Maria a l’hospital, ni de la seua defunció i, evidentment, tampoc al Josep Maria, que era l’esperança que tenien. Van ser diversos els intents (sembla ser que fins a set) de familiars i amics per obtenir informació que confirmés la veracitat d’aquell document escrit a mà i que donava la pitjor de les notícies.
Vuitanta-dos anys d’incertesa que finalitzaren el novembre de 2021, quan la Lourdes Gispert-Sauch, neboda néta d’en Josep Maria, ens va contactar per veure si podíem ajudar-la en la recerca del seu oncle, germà de la seua mare. Les investigacions fetes als arxius departamentals, al registre civil i al cementiri, proporcionaren la certesa de la defunció i la localització de l’enterrament.
La Lourdes va assistir a l’acte celebrat el 18 de febrer, en homenatge als refugiats enterrats al Cementiri de l’Oest de Perpinyà. Pocs dies després ens escrivia per dir-nos que prenia aquell acte com el funeral que mai no es va poder fer.